història de la medicina natural
mel
dietètica, alimentació biològica
productes sense sucre
xarops, extractes, comprimits vegetals
productes sense gluten
gelea, ginseng
productes de perfumeria
tornar a l'inici

BREU HISTÒRIA DE LA MEDICINA NATURAL


La medicina natural, o naturisme, és un mètode curatiu que fa servir mitjans natural diversos per permetre que l’individu pugui assolir un nivell màxim de salut.
Si bé és cert que la definició data del final del segle XIX,les arrels de la filosofia de la medicina natural son mil·lenaris.
La medicina natural es basa en la saviesa de molts països, entre el quals hi ha l’Índia (Yajur-veda ),la Xina (Taoisme) i Grècia (Hipòcrites).
La tradició europea de “ les cures de salut”, que consisteix a prendre les aigües a balnearis o establiments d’aigües termals, ja popular als Estats units a mitjan segle XVIII ; això significa que els habitants d’aquell país es van tornar molt aviat receptius envers la medicina natural i, entre els pares promotors d’aquest mètode, hi trobem Sebastián Kneipp. Aquest capella que patia tuberculosi, va atribuir la seva guarició als banys que prengué a les aigües del riu Danubi.
El doctor Benedict Lust fou un altre pioner de la medicina natural que va estudiar a la casa de salut fundada a Europa per Kneipp. Lust arribà als Estats Units a la dècada del anys 1890 i va començar a parlar de la medicina natural ,que practicava de manera molt eclèctica, ja que el seu mètode era una barreja de procediments guaridors diversos.
L’any 1902, Lust va fundar la primera escola de medicina natural nord –americana a la ciutat de Nova York .El sistema que s’hi ensenyava era una combinació dels millors tractaments sobre la nutrició coneguts en aquells moments, com ara la dieta naturista ,els remeis a base d’herbes, l’homeopatia, les manipulacions vertebrals, l’exercici físic, la hidroteràpia, la reducció de l’estrès i d’altres.
El sistema naturista per guarir malalties es basa en el retorn a la natura per a regular la dieta, la respiració, l’exercici i els banys, i a saber utilitzar les forces que eliminen tots el productes nocius que s’hi acumulen, per tal de retrobar la vitalitat i adquirir un nivell de salut adequat.

EL PROGRAMA DE CURA NATURISTA


1. ELIMINACIÓ D’ HABITS NOCIUS
, com ara un consum excessiu de menjar, begudes alcohòliques, drogues, cafè i cacau, que contenen substàncies perjudicials, el horaris poc escaients, l’abús de les forces vital i les preocupacions.
2. HÁBITS CORRECTIUS, Respiració i exercici correctes i una actitud mental adient. Desig moderat de benestar i riquesa.
3.NOUS PRINCIPIS DE VIDA ,Dejuni correcte, selecció del aliments, banys de llum i d’aire, banys de fang etc.En realitat, només hi ha una forca curativa i es troba en la natura mateixa: es tracta del poder restaurador de l’organisme per sobreposar-se a la malaltia. Ens cal dons ,esbrinar si aquest poder s’ha de buscar i exercitar mitjançant mètodes extrínsecs o intrínsecs. Per dir-ho de una altre manera, hem de aprendre si ens convé lluitar contra les malalties amb agents irritants ,o be si son més adients les teràpies naturals, poc agressives per si mateixes.

TERÀPIES NATURALS


A més de les recomanacions pròpies sobre l’estil de vida, la dieta i l’exercici, el metge naturalista disposa de mitjans terapèutics diversos per a promoure la salut. N’hi ha que es basen en un mètode determinat i d’altres que prefereixen utilitzar una combinació de tractaments. alguns metges s’especialitzen en un sector determinat com la dietoteràpia, l’ús de plantes medicinals, l’homeopatia, la medicina tradicional xinesa, la medicina física, que inclou el massatge i les manipulacions terapèutiques, la hidroteràpia etc.

Dietoteràpia o tractament dietètic, és la base de la medicina natural.
Cada vegada són més les persones que en coneixen les propietats i consumeixen aliments integrals i suplements dietètics per tal de conservar la salut i com co-ajudant del tractament de les malalties.

Plantes medicinals. Des dels temps més remots s’han consumit plantes amb finalitat terapèutiques.

Homeopatia. El significat del mot homeopatia prové de les paraules gregues homeos ,que vol dir similar, i pathos, que significa malaltia.
L’homeopatia és un sistema de medicina que tracta les malalties amb unes quantitats diminutes d’ un agent o d’un fàrmac que produeix simptomes que la malaltia quan s’administra a una persona sana. El fonament d’aquesta practica és “igual guareix igual”. Els remeis homeopàtics provenen d’una varietat de plantes, de minerals i de substàncies químiques.

Medicina tradicional xinesa i acupuntura. Formant part d’un antic sistema de tècniques utilitzades per millorar el flux de l’energia vital .
L’acupuntura comporta l’estimulació de cert punts específics del cos .
Aquesta operació es duu a terme mitjançant la introducció i extracció d’ una agulla, la aplicació de calor “moxibustió” i del raig làser ,els massatges o la combinació d’aquests mètodes.

La hidroteràpia, es pot definir com l’ús de l’aigua de diverses maneres
(aigua calenta, freda, gel, vapor, etc.) i d’aplicacions (banys d’escuma o de bombolles, dutxes ,brolladors ,banyeres calentes ,cataplasmes ,benes, foments
banys de peus etc.) per tal de mantenir o fomentar la salut. ¿Es un dels tractaments més antics que es coneixen i moltes cultures ,entre les quals trobem les d’Egipte, Assíria, Pèrsia, Grècia, Israel, Índia, i la Xina, ja feien servir aquest mètode per a guarir les malalties i les ferides.


MEDICINA FÍSICA
. S’entén per medicina física les mesures físiques que es poden prendre per tal de tractar el fenomen patològic determinat d’un individu. Algunes de les practiques incloses en aquest grup són : la fisioteràpia , que comprèn els ultrasons, la diatermia i altres agents d’ energia electromagnètica; l’exercici terapèutic; el massatge; la mobilització d’articulacions (manipulació) i les tècniques d’immobilització i la hidroteràpia